Only Human Translators

Vinyes al fi del món

Vinyes al fi del món

Arrels en terres volcàniques Durant els anys quan vaixells espanyols creuaven l’Atlàntic buscant el nou mon, l’illa de La Palma va ser l’últim port que van visitar abans de hissar veles per anar cap a les Índies. Era una mena de fi del món conegut. Aleshores, però, La Palma era encara més petita que és avui, perquè erupcions volcàniques al 1677 i 1971 han afegit alguns kilòmetres al sud de l’illa. I és precisament aquesta lava que dona vida als milers de vinyes que creixen a les faldes del volcà de San Antonio, tot i que el seu veí Teneguia és massa jove per permetre gaire vida al seu voltant. De fet, es troben vinyes a tota l’illa, però en general el raïm cedeix protagonisme a una altra fruita, el plàtan, que és el veritable rei de La Palma. Però el vi és important també i els productors aprofiten les possibilitats d’una clima benigna i uns altituds que van fins a uns 2.000 metres. Hi ha un museu del vi al poble de Las Manchas i varies cellers que obren per visites i degustacions. El celler on vaig tasta vi, que porta el nom del volcà, Teneguia, al poble de Los Canarios al sud de l’illa, era el de la cooperativa de La Palma que té una història força interessant, ja que va passar a mans privades i després la cooperativa el va poder tornar a comprar. El vi més celebrat d’aquest celler és un malvasia naturalment dolç elaborat amb el raïm que creix als costats del volcà San Antonio. El meu preferit, però, va ser un blanc amb...
Vinyes amb vistes de la ciutat

Vinyes amb vistes de la ciutat

La tradició que no vol morir Molta gent no ho sap, però la viticultura és viva molt a prop de Barcelona. La gent pensa que ciutats com Badalona o Santa Coloma de Gramenet són 100% urbans, però de fet també tenen muntanya i, cada vegada més, vinyes. A Badalona, ja hi ha un productor de vi, Josep Coll, de Can Coll, que fa un rosat amb les varietats de raïm merlot i pansa blanca i un blanc amb pansa blanca, tots dos amb el nom d’Orígens. Ha aconseguit que Badalona formi part de la denominació d’origen Alella i és molt actiu promocionant l’enoturisme, per exemple. Però això no és tot. Fa unes setmanes es va començar a plantar (o, més ben dit, replantar) vinyes al voltant del monestir de Sant Jeroni, un monument emblemàtic de Badalona però no gaire visitat ja que es troba a la muntanya, lluny del centre de la ciutat. Un grup liderat per la cooperativa La Sargantana està plantant 1,25 hectàrees de malvasia, que se sap és una de les varietats cultivades pels monjos de Sant Jeroni a l’edat mitjana, quan, segons la llegenda, Cristòbal Colón hi va anar per donar les notícies del seu descobriment del continent americà als reis catòlics. El retorn de les vinyes a Badalona no hauria d’estranyar a ningú ja que eren la fortuna del predecessor de la ciutat moderna, l’assentiment romà de Baetulo. Fa poc, es va trobar les restes de unes plantacions de vinyes dintre de les muralles de la ciutat antiga, i ja se sap que es venia molta quantitat de vins d’aquesta zona per aprovisionar l’exercit romà....
Les històries venen

Les històries venen

Congrés dona pistes sobre l’enoturisme Facis el que facis, és la història que expliques que marca la diferència quan intentes vendre vi o visites al teu celler. Aquest va ser el missatge més important del International Wine Tourism Conference 2017 (WINETC – Congrés International d’Enoturisme) a Sicília. Centenars de delegats es van unir a Viagrande, a prop de Catània a Sicília durant dos dies a finals de març per escoltar presentacions i fer contactes relacionats amb els mons de vi i de turisme. A continuació faig balanç de les presentacions més interessants. Robin Shaw, de Wine Tourism Australia, va explicar històries d’èxit en enoturisme, sobretot d’Austràlia i Sudàfrica, on el concepte és molt avançat i on alguns cellers ofereixen hotels, restaurants i moltes maneres de tastar el vi. “L’experiència ha d’anar més enllà del vi. Ha de connectar els turistes amb la història i la cultura del lloc,” va dir “El menjar també és molt important.” Donna Jackson, of Amandini Branding Consultants, va explicar històries dels cellers de la regió vinícola d’Etna, i com han construït el seu èxit amb relacions personals i les noves tecnologies. “Massa sovint quan vas al web d’un celler, no hi conten cap història. Però la teva empresa té una cosa que és la teva essència.” Nicoletta Dicova, de Niavinum, va parlar de turisme als cellers que produeixen vins naturals i ecològics. Explicava que el que volen aquest productors sobretot és transmetre la seva passió. “El viticultor esdevé la destinació.” Judith Lewis, de la consultoria d’imatge deCabbit, va fer dues presentacions sobre l’ús dels mitjans electrònics i les xarxes socials: “Necessita temps i esforç –...
Tan a prop de Barcelona, tan lluny de la Napa Valley

Tan a prop de Barcelona, tan lluny de la Napa Valley

Catalunya té un potencial no realitzat Ben pensat, no hi ha cap motiu perquè Catalunya no podria ser una destinació de enoturisme per rivalitzar la Napa Valley de Califòrnia. Totes dues tenen cellers i vins de qualitat molt a prop d’una ciutat que ja funciona com a centre de turisme important: en el cas de Catalunya, Barcelona, i en el cas de la Napa Valley, San Francisco. De fet, en principi Barcelona ho té millor que San Francisco perquè té uns 300 cellers a una hora amb cotxe i, a dues hores, uns 500. Però en realitat no és així: si la Napa Valley té 8 milions de visites al any als seus cellers, a Catalunya no hi a xifres, cosa que vol dir que tampoc hi ha gaire interès. A la destinació d’enoturisme més important de Catalunya, el Penedès, sí que algú s’interessa per les estadístiques, però no impressionen gaire, amb 450,000 visites anuals. Per Lluís Tolosa, expert en enoturisme i autor de varies llibres sobre el tema, hi ha varies motius perquè el potencial de Catalunya en aquest aspecte no es realitza, almenys de moment. A una jornada organitzada el mes passat pel Consorci d’Enoturisme d’Alella i l’Ajuntament de Badalona, Tolosa explicava els obstacles a superar. Un problema molt important és la mentalitat d’uns propietaris de cellers que, per exemple, no volen obrir per visites els diumenges i dies de festiu, precisament els dies quan els turistes els volen visitar. També alguns tenen fixat una idea de visita que no s’ajusta al que demanen els turistes d’avui, que potser no tenen gaire interès en la mecànica de la...