Catalunya té un potencial no realitzat
Ben pensat, no hi ha cap motiu perquè Catalunya no podria ser una destinació de enoturisme per rivalitzar la Napa Valley de Califòrnia. Totes dues tenen cellers i vins de qualitat molt a prop d’una ciutat que ja funciona com a centre de turisme important: en el cas de Catalunya, Barcelona, i en el cas de la Napa Valley, San Francisco. De fet, en principi Barcelona ho té millor que San Francisco perquè té uns 300 cellers a una hora amb cotxe i, a dues hores, uns 500.
Però en realitat no és així: si la Napa Valley té 8 milions de visites al any als seus cellers, a Catalunya no hi a xifres, cosa que vol dir que tampoc hi ha gaire interès. A la destinació d’enoturisme més important de Catalunya, el Penedès, sí que algú s’interessa per les estadístiques, però no impressionen gaire, amb 450,000 visites anuals.

Lluís Tolosa
Per Lluís Tolosa, expert en enoturisme i autor de varies llibres sobre el tema, hi ha varies motius perquè el potencial de Catalunya en aquest aspecte no es realitza, almenys de moment. A una jornada organitzada el mes passat pel Consorci d’Enoturisme d’Alella i l’Ajuntament de Badalona, Tolosa explicava els obstacles a superar.
Un problema molt important és la mentalitat d’uns propietaris de cellers que, per exemple, no volen obrir per visites els diumenges i dies de festiu, precisament els dies quan els turistes els volen visitar. També alguns tenen fixat una idea de visita que no s’ajusta al que demanen els turistes d’avui, que potser no tenen gaire interès en la mecànica de la producció del vi en pla turisme industrial, i prefereixen gaudir dels vins com a acompanyament d’un bon dinar o d’un pícnic entre les vinyes.
La manca d’infrastructures és un altre handicap. A Califòrnia hi ha disponible molts serveis per ajudar els enoturistes gaudir de cada moment de la seva estada: allotjaments, lloguer de bicicletes i quads, cotxes amb xofer, passejades en helicòpter sobre les vinyes… A Catalunya, en general, aquestes coses no existeixen i, on n’hi ha, els operadors ho troben molt complicat guanyar-se la vida.
Segons Tolosa, potser el problema més important és la comunicació, o, millor dit, la falta de comunicació. Això es mostra de varies maneres. Primer, les oportunitats de fer enoturisme no es comuniquen als llocs on hi ha turistes. Els milions de turistes que venen cada any a Barcelona, ara en quantitats tan grans que la ciutat no sap que fer-ne, no saben que, per exemple, podrien visitar cellers a Alella amb vistes del mar gairebé sense sortir de la ciutat. Ningú no se’ls diu i ha molt pocs paquets d’enoturisme disponibles.
Però és encara pitjor perquè si van a menjar alguna cosa a Barcelona, molts restaurants tenen cartes de vins amb moltes opcions de Rioja, Ribera del Duero i altres llocs d’Espanya i ben poques de vins de Catalunya. La cosa va millorant, però no a tot arreu, i el vi més conegut a Barcelona segueix sent la sangria. No és precisament la manera de despertar interès en els productors de vins locals, alguns de molt bona qualitat.
Així que tenim una ciutat turística amb molta potència però sembla que no hi ha manera de canalitzar-la cap als cellers que volen acollir turistes. No és estrany, doncs, que hi ha cellers que obren per visites i que tanquen sis mesos després, dient que l’experiència ha fracassat.
Per Lluís Tolosa, el que fa falta sobretot es coordinació entre totes les parts: els entitats que suposadament tenen responsabilitat per l’enoturisme a Catalunya (que en si mateix es divideix a nivell del govern entre els departaments de turisme i agricultura), les administracions locals, cellers, els restaurants, els museus… Es necessiten canvis d’actitud, flexibilitat, voluntat i recolzament, perquè ara mateix Catalunya encara queda molt lluny del Napa Valley.