Arrels en terres volcàniques
Durant els anys quan vaixells espanyols creuaven l’Atlàntic buscant el nou mon, l’illa de La Palma va ser l’últim port que van visitar abans de hissar veles per anar cap a les Índies. Era una mena de fi del món conegut. Aleshores, però, La Palma era encara més petita que és avui, perquè erupcions volcàniques al 1677 i 1971 han afegit alguns kilòmetres al sud de l’illa.
I és precisament aquesta lava que dona vida als milers de vinyes que creixen a les faldes del volcà de San Antonio, tot i que el seu veí Teneguia és massa jove per permetre gaire vida al seu voltant. De fet, es troben vinyes a tota l’illa, però en general el raïm cedeix protagonisme a una altra fruita, el plàtan, que és el veritable rei de La Palma.
Però el vi és important també i els productors aprofiten les possibilitats d’una clima benigna i uns altituds que van fins a uns 2.000 metres. Hi ha un museu del vi al poble de Las Manchas i varies cellers que obren per visites i degustacions.
El celler on vaig tasta vi, que porta el nom del volcà, Teneguia, al poble de Los Canarios al sud de l’illa, era el de la cooperativa de La Palma que té una història força interessant, ja que va passar a mans privades i després la cooperativa el va poder tornar a comprar.
El vi més celebrat d’aquest celler és un malvasia naturalment dolç elaborat amb el raïm que creix als costats del volcà San Antonio. El meu preferit, però, va ser un blanc amb el nom de La Gota i etiqueta molt distintiu. Confeccionat amb les varietats Listan Blanco, Bujariego, Albillo i Negramoll, és fruitós, fresc i elegant.
Qui sap, això podria ser el principi d’una passió per vins de llocs poc habituals.
“Ja fa força temps